Sobre òrgans o consells municipals de participació ciutadana
El principi d’autonomia local, que recull la Constitució i l’Estatut, estableix que els ens locals gaudeixen de potestat per regular la participació ciutadana als municipis amb independència i dins els límits de la llei.
La participació ciutadana s’estructura a través de mecanismes i/o òrgans de participació.
Els consells de participació són espais estables de trobada amb la ciutadania, que tenen com a objectiu facilitar la participació ciutadana en l'àmbit de més proximitat sectorial o territorial, contribuir a la deliberació democràtica i fer un seguiment de l'acció de govern.
D’acord amb la normativa local existeixen els òrgans representatius ordinaris (presidència, ple, junta de govern…) i els òrgans complementaris o especials, que són voluntaris (excepte pels municipis de gran població). Aquests òrgans complementaris són els Consells municipals de participació.
Tipologia: Els consells poden ser:
de Poble / Vila que és màxim òrgan municipal, consultiu, de participació (que es pot descentralitzar en consells sectorials o territorials si és necessari) que té la funció de debatre i valorar les grans línies estratègiques de desenvolupament local i els grans projectes de ciutat.
Territorials, són òrgans vinculats a una part delimitada del municipi (poble, barri, districte) per afavorir la proximitat de les polítiques públiques.
Sectorials, són òrgans que estan vinculats a un tema concret (infància, joventut, esports, cultura, etc.)
Característiques dels òrgans de participació:
consultius
col·legiats
potencien el diàleg i la deliberació permanent
només tenen competències en temes d'àmbit municipal
fomenten la inclusió i la transparència
la seva creació s’ha d’aprovar pel ple municipal
Creació:
La seva creació ha de ser acordada pel Ple municipal, el qual n'ha de determinar la composició i la regulació del funcionament i modificació.
El reglament ha d'incloure, com a mínim, els apartats següents:
a) Àmbit i objecte d'actuació.
b) Mecanismes de deliberació, presa de decisions i dinàmica de funcionament.
c) Drets i deures dels membres.
d) Tipologia de persones físiques i jurídiques que en poden formar part.
e) Mecanismes de modificació.
f) Forma de dissolució.
Funcions
Les funcions dels consells municipals sectorials o territorials han de ser, com a mínim, les següents:
a) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l'ajuntament sobre matèries de competència municipal.
b) Elaborar iniciatives i propostes ciutadanes que puguin elevar-se al Ple.
c) Emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament dels serveis i els organismes públics municipals.
d) Formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten. e) Informar periòdicament els òrgans de govern de l'ajuntament sobre el funcionament dels serveis municipals del barri i/o districte, i fer-ne un seguiment o avaluació i plantejar propostes per a millorar-ne el funcionament.
f) Canalitzar iniciatives ciutadanes individuals i col·lectives, i promocionar l'ús dels instruments i procediments de participació dins del seu àmbit territorial.
g) Participar en el disseny de processos participatius i de desenvolupament comunitari en el seu àmbit territorial.
h) Les altres de naturalesa anàloga que determini l'acord de creació del Ple municipal.
La composició dels consells municipals sectorials o territorials han d'estar integrats, com a mínim, per:
a) Representants de les organitzacions econòmiques, socials, professionals i veïnals o altres col·lectius més representatius. Per a distribuir els llocs que els hi corresponen, s'aplica el criteri de proporcionalitat en relació amb la implantació efectiva, d'acord amb les dades que resultin del registre d'entitats o del registre que correspongui. Els consells sectorials poden comptar amb la participació d’especialistes en cada àmbit.
b) L'alcalde o alcaldessa i els regidors o regidores delegats de l'alcalde o alcaldessa, seguint un criteri de proporcionalitat d'acord amb els vots obtinguts en el territori corresponent en les darreres eleccions municipals, i no han de superar un terç del nombre total de membres.
c) Un tècnic o tècnica municipal que s'encarregarà de garantir-ne el funcionament, de facilitar els debats i de coordinar amb la resta d'espais de participació ( o sigui té les funcions de Secretaria del Consell).
d) Als consells territorials també poden participar els ciutadans a títol individual.
Funcionament:
El funcionament dels consells s’ha de regular per Reglament
Ha de comptar amb un plenari i es poden crear comissions.
Periodicitat: S’ha de convocar com a mínim 1 o 2 vegades a l’any. La periodicitat de les convocatòries ordinàries la defineix el reglament i es poden fer totes les convocatòries extraordinàries necessàries.
Les convocatòries les fa l’ajuntament i cal garantir el “quorum” establert (en primera o segona convocatòria). Aquesta convocatòria ha de contenir l'ordre del dia, el dia, hora i lloc de la trobada i s’ha d’enviar amb suficient antelació.
La presidència de l'òrgan recau en l’alcalde/ssa o persona en qui delegui.
El funcionament és assembleari amb moderació del president/a
Cada trobada ha d’acabar amb una acta i el seguiment dels acords
S’ha de crear una Comissió transversal de Seguiment del reglament
Normativa:
Cada ens local té la potestat de crear els seus òrgans de participació d’acord amb el Principi d’autonomia local (art 140 de la C.E. i 84.1 de l’EAC) i regular-los sense menyscabar o perjudicar les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius regulats per llei (arts 69 i 70 de la LRBRL, i 61, 62 i 154.2 de la LMRL).
Més informació:
Podeu trobar més informació sobre els òrgans i consells de participació a:
I al document de reflexió “Els òrgans de participació ciutadana: nous escenaris de futur” també de la Diputació de Barcelona
Font: model tipus de Reglament de participació ciutadana de la Diputació de Barcelona