Consulta Pública Prèvia (Participació Ciutadana en els processos normatius)
La participació ciutadana en el procediment d’elaboració de normes amb rang de llei i reglaments
La Llei 39/2015 , del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) estableix que s’ha d’incorporar la participació de la ciutadania, en forma de consulta pública prèvia, en l’elaboració o modificació d’ordenances o reglaments municipals.
La consulta pública prèvia és un tràmit que afavoreix la participació de la ciutadania en el procediment d’elaboració de normes amb rang de llei i reglaments. Aquesta pràctica està regulada per l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Abans de l’elaboració d’un projecte o avantprojecte de llei o reglament, s’ha de demanar l’opinió de la ciutadania i les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma. Aquesta consulta té com a objectius:
Promoure la participació ciutadana en les qüestions objecte de regulació (en normes amb rang de llei i reglaments)
Recollir les opinions de la ciutadania i de les associacions potencialment afectades, sobre 4 aspectes:
Identificar els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.
Avaluar la necessitat i l’oportunitat d’aprovar-la (i la seva aplicació)
Definir els objectius de la norma
Considerar possibles solucions alternatives, tant reguladores com no reguladores.
❌ Quan es pot prescindir de la consulta pública prèvia?
La llei estableix alguns supòsits pels quals es pot prescindir de la consulta pública prèvia. Són aquests:
quan parlem de normes pressupostàries o organitzatives
quan la proposta normativa no tingui cap impacte significatiu en l’activitat econòmica
quan no imposi obligacions rellevants als afectats
quan reguli aspectes parcials d’una matèria
quan la normativa en qüestió s’hagi de tramitar de manera urgent.
Procediment:
Determinar si la norma que es vol aprovar es troba entre els supòsits que la llei preveu prescindir-ne
La Secretaria de l’ens local ha d’emetre un Informe favorable o desfavorable sobre l’oportunitat de la Consulta pública prèvia
En cas de poder-ne prescindir, cal valorar si políticament és interessant fer-la
Emetre un decret o resolució sobre l’inici de la consulta
Publicar la informació sobre a norma que es vol aprovar a la web (o al portal de participació) i el procés de consulta pública prèvia i enllaçar-lo al Portal de Transparència (aquesta informació no ha de ser l’avantprojecte normatiu, ja que la consulta és prèvia a la redacció d’aquest avantprojecte).
La consulta s’ha de desenvolupar de manera telemàtica
durant un període no especificat però no hauria de ser inferior a 20 dies.
fer-ne difusió a través del mitjans disponibles (XXSS, OAC…)
utilitzar tota la informació necessària i clara
Valorar si es posen en marxa altres metodologies participatives per enriquir el procés
Tot i que la llei de procediment administratiu no obliga a fer devolució, és aconsellable recollir les aportacions i fer un Memòria per fer la devolució del procés.
Aquesta disposició es complementa amb les previsions de l’article 69 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que també estableix l’obligatorietat d’obrir canals de consulta que facilitin la participació ciutadana en l’elaboració de normes, i obliga a fer públics els resultats d’aquests processos.
Per donar suport als ajuntaments de les comarques gironines, la Diputació de Girona, l’any 2021, va elaborar una guia sobre la Consulta Pública Prèvia i uns annexos que recullen el modelatge necessari per a la gestió d’aquest tràmit. A banda de gestionar-lo com un tràmit, és una bona pràctica ampliar la consulta amb altres mecanismes de participació ciutadana per augmentar la participació.
En aquesta pàgina podeu trobar informació sobre:
La Guia de Consulta pública prèvia elaborada per la Diputació de Girona
El Annexos de la Guia de Consulta Pública Prèvia elaborada per la Diputació de Girona