Procediment per celebrar una consulta popular referendària
Aquestes consultes referendàries només poden ser locals (les autonòmiques des van declarar inconstitucionals)
Iniciativa
Promoció: La iniciativa pot ser promoguda per l’alcaldia o a una tercera part dels regidors (art. 36) o per iniciativa ciutadana.
Recollida de signatures: Si és una iniciativa ciutadana, cal recollir un nombre suficient de signatures:
20%: municipis de menys de 5000 habitants
1000 firmes + 10% dels que excedeixen els 5.000: municipis entre 5001 i 100.000 habitants
10.500 firmes + 5% dels que excedeixen els 100.000: municipis de més de 100.001 habitants
Aprovació:
La secretaria verifica que l’objecte de la consulta és admissible conforme als articles 31 i 32 de la Llei.
La proposta de consulta popular s'ha d’aprovar per majoria absoluta del ple de l’ajuntament (art. 37).
Autorització:
Un cop la iniciativa institucional ha estat aprovada pel ple, l’alcaldia tramet còpia de l’expedient al Govern de la Generalitat, el qual en 30 dies l'ha de remetre al Govern de l’Estat, i ha d'informar-ne de la conveniència en vista de l’objecte de la consulta i l’interès general de Catalunya (art. 35).
Una vegada superades les múltiples dificultats existents per obtenir l’autorització del Govern de l’Estat per celebrar una consulta popular municipal, ens centrarem en alguns dels punts del procediment, segons la LCPVR (art. 43-59):
La convocatòria de la consulta correspon a l’alcaldia en el termini de 30 dies des que el Govern de l’Estat hagi autoritzat la consulta, al BOP, al web municipal i al del Govern (art. 43). Recordem que els articles 43 i 45 van ser declarats inconstitucionals en els apartats referits al referèndum autonòmic, però no al municipal, que roman vigent.
El decret de convocatòria ha de contenir:
a) les preguntes que se sotmeten a votació del cos electoral;
b) el dia de la votació;
c) l'administració electoral que té encomanades les funcions de control i seguiment del procés;
d) el dia d'inici i la durada de la campanya informativa, i
e) els mitjans materials i personals necessaris per celebrar la consulta i els responsables de subministrar-los (art. 45).
Administració electoral. Les juntes electorals s'han de constituir en 15 dies a comptar des de la publicació de la convocatòria, seguint el règim jurídic establert als articles 8-22 de la Llei orgànica de règim electoral general (LOREG), i d’acord amb el que estableixen els articles 12 i 13 de la Llei orgànica 2/1980 reguladora de les diferents modalitats de referèndum. Les funcions de les juntes, a més de les que disposa la LOREG, són les esmentades en l’article 46.2.
Campanya informativa. Té com a finalitat facilitar als promotors de la consulta i als partits polítics (observem que no es limita als grups polítics municipals) que expliquin la seva posició respecte al tema objecte de consulta. Aquesta campanya dura entre 10 i 20 dies i compleix la funció de la campanya electoral en unes eleccions parlamentàries o locals.
L’ajuntament afectat ha de reservar espais gratuïts per col·locar informació sobre el referèndum, i perquè s’hi puguin fer actes de campanya, espais que es comuniquen a la junta electoral perquè els atribueixi a les entitats interessades, si s’escau.
L’ajuntament s’ha de fer càrrec de la confecció de les paperetes de votació, prèvia autorització de la Junta Electoral.
L’escrutini definitiu correspon a la Junta Electoral, d’acord amb el que disposa la legislació electoral. Contra les resolucions de la Junta es pot interposar recurs contenciós electoral. Contra els actes dictats per l'ajuntament mateix, com a autoritat convocant i organitzadora del procés, és procedent el recurs contenciós administratiu ordinari.
La LCPVR va introduir el títol V, relatiu a la utilització de mitjans electrònics, que admet una votació electrònica compatible amb la votació per papereta, títol que ha quedat pendent de desenvolupament tecnològic mitjançant una plataforma comuna, a càrrec de la Generalitat, que no ha estat implementada.
Una observació final. La Llei 10/2014 (LCPnR) disposa un òrgan específic de control de les consultes populars no referendàries, designat pel Parlament de Catalunya (art. 14 i 15). És competent, per exemple, en els recursos contra els acords d’inadmissió de consultes per via ciutadana. Les resolucions tenen caràcter administratiu i esgoten la via administrativa. Davant del silenci de la Llei 10/2014, és aplicable el règim jurídic dels recursos administratius establert en el títol V, capítol II, de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú.
Font: Procediment extret de l’article de l’EAPC de Manel Montfort Pastor: Món local: Les consultes populars referendàries municipals. Règim jurídic bàsic (part I) (gencat.cat)