FAQ’S Quines són les fases d'execució del pressupost de despeses?

(Fases A, D, AD, O, ADO, P)

Articles 173, 183 a 189 del RDLEG 2/2004, i articles 30, 31, 52 a 76 del RD 500/1990

D’acord amb l’article 30 del RD 500/1990, els crèdits consignats en el pressupost de despeses, així com els procedents de les modificacions pressupostàries a què es refereix l'article 34 del RD 500/1990, podran trobar-se, amb caràcter general, en qualsevol de les tres situacions següents:

Crèdits disponibles.
Crèdits retinguts pendents d'utilització.
Crèdits no disponibles.

En principi, tots els crèdits per a despeses es trobaran en la situació de crèdits disponibles.

L’execució dels crèdits consignats en el pressupost de despeses de les entitats locals s'efectuarà conforme al que disposen en els articles 183 i següents del RDLEG 2/2004, el RD 500/1990, i complementàriament, per les normes que dicti cada entitat i quedin plasmades en les bases d'execució del pressupost.

Les fases del procediment de gestió de les despeses, les quals s’estableixen a l’article 184 del RDLEG 2/2004, són les següents:

Autorització de despesa.
Disposició o compromís de despesa.
Reconeixement o liquidació de l'obligació.
Ordenació de pagament.

Les entitats locals, si així ho estableixen a les bases d’execució del pressupost, podran acumular en un sol acte administratiu dues o més fases d'execució de les enumerades a l'apartat anterior, produint els mateixos efectes que si aquestes s’acordessin en actes administratius separats. Tal i com es concreta en l’article 67 del RD 500/1990, es poden donar els següents casos:

Autorització-disposició.
Autorització-disposició-reconeixement de l'obligació.

En relació a les obligacions de pagament, d’acord amb l’article 173 del RDLEG 2/2004, només són exigibles de la hisenda local quan resultin de l'execució dels seus respectius pressupostos, amb els límits assenyalats a l’article 172 (referent a l’especialitat i límits dels crèdits), o de sentència judicial ferma. No obstant això, els tribunals, jutges i autoritats administratives NO podran despatxar manaments d'execució ni dictar provisions d'embargament contra els drets, fons, valors i béns de la hisenda local ni exigir fiances, dipòsits i caucions a les entitats locals, excepte quan es tracti de béns patrimonials no afectats a un ús o servei públic.

L’article 198 del RDLEG 2/2004, respecte els mitjans de pagament estableix que les entitats locals poden pagar les seves obligacions a través dels mitjans previstos a l’apartat 1 del mateix article, és a dir, mitjançant efectiu, transferències, xecs o qualsevol altra mitjà o document de pagament que s’estableixi. En qualsevol cas, el mitjà de pagament més recomanable per donar compliment a la normativa vigent, tant de procediment administratiu com de control intern, és el de transferències.

A més, com a requisits previs a l'expedició d'ordres de pagament, l’article 189 del RDL 2/2004 estableix el següent:

“1. Prèviament a l'expedició de les ordres de pagament amb càrrec als pressupostos de l'entitat local i dels seus organismes autònoms haurà d'acreditar-se documentalment davant l'òrgan que hagi de reconèixer les obligacions la realització de la prestació o el dret del creditor de conformitat amb els acords que al seu dia van autoritzar i comprometre la despesa.

2. Els perceptors de subvencions concedides amb càrrec als pressupostos de les entitats locals i dels organismes autònoms estan obligats a acreditar, abans de la seva percepció, que es troben al corrent de les seves obligacions fiscals amb l'entitat, així com, posteriorment, a justificar l'aplicació dels fons rebuts.”

Per tant, la fase d’ordenació del pagament (P), i la materialització d’aquest pagament (R) són fases posteriors a les fases d’Autorització (A), Disposició de la despesa (D) i Reconeixement de la Obligació (O) en el cas de despeses pressupostàries, o bé a la proposta de manament de pagament (PMP) en el cas de despeses no pressupostàries, les quals deriven, en qualsevol cas, d’actes administratius degudament aprovats i, si s’escau, fiscalitzats. En aquest sentit, per realitzar un pagament, abans s’haurà d’haver reconegut l’obligació que se’n deriva.

L’acte administratiu mitjançant el qual s’aprovi cadascuna d’aquestes fases pressupostàries estarà subjecte a l’exercici de la funció interventora per part de l’òrgan interventor, prèviament a la seva adopció.

Per conèixer més sobre les obligacions de l’òrgan interventor en matèria de funció interventora, podeu consultar l’apartat de FAQ’s de FUNCIÓ INTERVENTORA.

1.RETENCIONS DE CRÈDIT (RC)

Art. 31 RD 500/1990. La retenció de crèdit és l'acte mitjançant el qual s'expedeix, respecte al d'una aplicació pressupostària, certificació d'existència de saldo suficient per a l'autorització d'una despesa o d'una transferència de crèdit, per una quantia determinada, produint pel mateix import una reserva per aquesta despesa o transferència.

2. AUTORITZACIÓ DE LA DESPESA (A)

Art.184 RDLEG 2/2004 i art. 54 RD 500/1990. L'autorització és l'acte mitjançant el qual s'acorda la realització d'una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, reservant a tal fi la totalitat o part d'un crèdit pressupostari. És l'inici de procediment d'execució de la despesa, no obstant, no implica relacions amb tercers externs a l'entitat local.

L’autorització de les despeses correspon al president o al ple de l’entitat, d’acord amb l’atribució de competències que estableix la normativa vigent; no obstant, la norma preveu que es pugui delegar en els termes previstos a la LBRL, que s’haurà de recollir per cada exercici en les bases d’execució del pressupost.

3. DISPOSICIÓ O COMPROMÍS DE LA DESPESA (D)

Art.184 RDLEG 2/2004 i art. 56 RD 500/1990. La disposició o compromís és l'acte mitjançant el qual s'acorda, després del compliment dels tràmits legalment establerts, la realització de despeses, prèviament autoritzades, per un import exactament determinat. És un acte amb rellevància jurídica envers tercers, vinculant a l'entitat local a la realització d'una despesa concreta i determinada tant en la seva quantia com en les condicions d'execució.

La disposició o compromís de les despeses correspon al president/a o al ple de l’entitat, d’acord amb l’atribució de competències que estableix la normativa vigent; no obstant, la norma preveu que es pugui delegar en els termes previstos a la LBRL, que s’haurà de recollir per cada exercici en les bases d’execució del pressupost.

4. AUTORITZACIÓ I COMPROMÍS DE LA DESPESA (AD)

Article 67 RD 500/1990. L’autorització i compromís de la despesa és l’acte mitjançant el qual s’acorda la realització d’una despesa determina per un import determinat i amb rellevància jurídica envers tercers. Per tant, l’acumulació d’aquestes dues fases en un sol acte administratiu, produeix els mateixos efectes que si les fases s’haguessin acordat en actes administratius separats. En qualsevol cas, l’òrgan que adopti l’acord ha de tenir competència, originària, delegada o desconcentrada, per acordar totes i cadascuna de les fases que s’hi incloguin.

5. RECONEIXEMENT DE L'OBLIGACIÓ (O)

Art.184 RDLEG 2/2004 i art. 58 RD 500/1990. El reconeixement i liquidació de l'obligació és l'acte mitjançant el qual es declara l'existència d'un crèdit exigible contra l'entitat derivat d'una despesa autoritzada i compromesa.

El reconeixement i liquidació de les obligacions derivades dels compromisos de despeses legalment adquirides correspon al president/a de l’entitat local.

Prèviament al reconeixement de les obligacions haurà d'acreditar-se documentalment davant l'òrgan competent la realització de la prestació o el dret del creditor de conformitat amb els acords que en el seu dia van autoritzar i comprometre la despesa. Les entitats locals, d’acord amb l’article 9 del RD 500/1990, han d'establir en les bases d'execució del pressupost, els documents i requisits que, d'acord amb el tipus de despeses, justifiquin el reconeixement de l'obligació.

6. AUTORITZACIÓ, COMPROMÍS I RECONEIXEMENT DE L’OBLIGACIÓ (ADO)

Article 67 RD 500/1990. L’autorització, compromís de la despesa i reconeixement de l’obligació és l’acte mitjançant el qual s’acorda la realització d’una despesa determina per un import determinat i amb rellevància jurídica envers tercers, així com l’existència d’un crèdit exigible contra l’entitat local. Per tant, l’acumulació d’aquestes dues fases en un sol acte administratiu, produeix els mateixos efectes que si les fases s’haguessin acordat en actes administratius separats. En qualsevol cas, l’òrgan que adopti l’acord ha de tenir competència, originària, delegada o desconcentrada, per acordar totes i cadascuna de les fases que s’hi incloguin.

7. ORDENACIÓ DE PAGAMENT (P)

Art. 184, 186 i 189 RDLEG 2/2004 i art. 61 a 66 RD 500/1990. L'ordenació del pagament és l'acte mitjançant el qual l'ordenador de pagaments, en base a una obligació reconeguda i liquidada, expedeix la corresponent ordre de pagament contra la Tresoreria de l'Entitat.

L’ordenació del pagament correspon al president/a de l’entitat local.

L'expedició d'ordres de pagament s'acomodarà al Pla de disposició de fons que s'estableixi per l’Alcalde/sa – President/a de l'Entitat o per l'òrgan competent facultat per a això en el cas d'organismes autònoms dependents, amb la periodicitat i vigència que el mateix determini.

Amb caràcter general, l’acte administratiu de l’ordenació del pagament es materialitzarà en relacions d’ordres de pagament que recolliran, com a mínim i per cadascuna de les obligacions incloses en ella, els seus imports brut i líquid, la identificació del creditor i l’aplicació o aplicacions pressupostàries on s’imputen les operacions.

Ara bé, excepcionalment, aquesta ordenació del pagament també podrà efectuar-se individualment respecte d’obligacions específiques i concretes.

Annexem document explicatiu de la informació: