L’actuació administrativa automatitzada i la transparència algorítmica als ajuntaments: què cal saber i com aplicar-ho

L’actuació administrativa automatitzada i la transparència algorítmica als ajuntaments: què cal saber i com aplicar-ho

La digitalització de l’Administració pública ha incorporat un nou actor en la gestió municipal: els sistemes automatitzats de presa de decisions, que permeten realitzar actuacions administratives sense intervenció directa del personal públic. Tot plegat obre grans oportunitats d’eficiència… però també nous deures jurídics vinculats a la responsabilitat, la transparència i el control democràtic. Aquest article ofereix una síntesi clara i operativa per a ajuntaments sobre què és l’actuació administrativa automatitzada, quines obligacions comporta i com afecta a la transparència del codi font i dels algoritmes utilitzats.

1. Què és exactament l’actuació administrativa automatitzada?

Segons l’article 41 de la Llei 40/2015 (LRJSP) i l’article 13 del RD 203/2021, és aquella actuació administrativa feta per mitjans electrònics sense intervenció humana directa, però dins un procediment igualment subjecte a legalitat, control i responsabilitat pública. A Catalunya, l’article 44 de la Llei 26/2010 concreta que les administracions catalanes poden utilitzar aquesta actuació automatitzada sempre que:

• es basin en criteris objectius i parametritzats,

• s’utilitzi signatura electrònica autoritzada i

• no s’alteri la titularitat de la competència ni la funció de resoldre recursos.

És a dir: la màquina executa, però la responsabilitat i la competència continuen essent públiques i humanes.

2. Algoritme i codi font: el cervell i el llenguatge de la decisió

La digitalització introdueix dos conceptes clau:

Ambdós formen la infraestructura que fa possible l’automatització.

3. Són informació pública? La resposta és SÍ (amb matisos)

3.1. L’algoritme com a informació pública

La GAIP ja va establir el 2016 que els algoritmes utilitzats per l’Administració són informació pública quan estan en poder d’un ens públic o han estat utilitzats en l’exercici de funcions públiques. Això vol dir que:

• la ciutadania pot demanar accés a la lògica decisòria

• l’Administració només ho pot limitar si acredita un límit legal (seguretat, dades personals, etc.),

• no s’hi val dir “és massa tècnic” o “no ho podem explicar”.

3.2. El codi font com a informació pública

També el Consell de Transparència estatal ha declarat que el codi font és informació pública, tot i que pot estar protegit per drets de propietat intel·lectual. Això no impedeix l’accés, però pot modular-lo.

4. El cas BOSCO del Tribunal Suprem (STS 1119/2025): un abans i un després

El TS ha establert doctrina sobre fins on arriba la transparència en decisió automatitzada. Tres idees claus:

a) Neix el principi de transparència algorítmica

Quan una aplicació informàtica pren decisions que afecten drets (especialment socials), l’Administració té una obligació reforçada de transparència. El ciutadà té dret a saber:

• com funciona el sistema,

• quins criteris utilitza,

• de quines dades parteix.

b) El codi font pot ser objecte d’accés

El TS reconeix que l’accés al codi font pot ser necessari per garantir el control democràtic. Ara bé, aquest dret s’ha de ponderar amb:

• propietat intel·lectual,

• seguretat,

• protecció de dades.

c) Estimació del dret d’accés

El TS conclou que en el cas BOSCO la ciutadania té dret a accedir al codi font en la mesura necessària per verificar la legalitat del sistema. Això afecta directament als ajuntaments:
si un algoritme condiciona drets (subvencions, barems, sancions, habitatge social...), la seva lògica ha de ser explicable, documentada i revisable.

5. Què implica tot això per als ajuntaments?

5.1. L’automatització NO elimina la responsabilitat pública

L’acte automatitzat continua sent: un acte administratiu, imputable a l’òrgan competent, revisable i impugnable. No es pot “culpar” la màquina.

5.2. Cal documentar i aprovar formalment l’ús de sistemes automatitzats

L’article 41.2 LRJSP exigeix:

• aprovar les especificacions tècniques,

• identificar l’òrgan responsable,

• establir control de qualitat i auditoria,

• definir la lògica decisòria essencial.

5.3. Exemples reals en ajuntaments

Són actuacions automatitzades:

• certificats d’empadronament emesos per bots,

• derivació automàtica d’instàncies a unitats tramitadores,

• sistemes de detecció d’incidències a la via pública,

• algoritmes d’adjudicació d’habitatge social,

• càmeres que generen sancions automàtiques,

• RPA que signen documents o gestionen notificacions,

• sistemes de puntuació automàtica en subvencions.

En tots els casos cal garantir traçabilitat, explicabilitat i control.

6. El codi font ha d’estar “al descobert”?

No. Però tampoc pot quedar ocult sense justificació. La transparència algoritmica obliga a:

• explicar la lògica decisòria,

• fer públics (com a mínim) els criteris, regles i paràmetres essencials,

• justificar qualsevol limitació d’accés al codi font,

• habilitar mecanismes d’auditoria i revisió.

Accés total, parcial o supervisat: dependrà del risc per a la seguretat, la propietat intel·lectual o les dades personals.

7. Què haurien de fer els ajuntaments a partir d’ara?

• Inventariar tots els processos automatitzats utilitzats pel consistori.

• Aprovar una resolució d’activació dels sistemes automatitzats (art. 41 LRJSP).

• Documentar: la lògica decisòria, les fonts de dades utilitzades, els criteris de ponderació, els mecanismes de supervisió i control.

• Incloure la informació essencial en el Portal de Transparència.

• Establir protocols d’auditoria i revisió periòdica de l’algoritme.

• Preveure l’accés al codi font quan sigui necessari per garantir la legalitat del procés.

• Formar el personal en drets digitals i transparència algorítmica.

8. Conclusió: cap a un model d’automatització responsable i explicable

Els ajuntaments no han de publicar íntegrament tot el codi font dels seus sistemes, però tampoc poden ocultar la lògica decisòria que afecta drets de la ciutadania. La clau és un model de: transparència, explicabilitat, traçabilitat, control democràtic, responsabilitat pública. L’automatització pot millorar enormement la gestió municipal, però només si es desplega amb garanties i amb una cultura de transparència algorítmica. El marc normatiu i la jurisprudència recent obliguen a fer-ho d’aquesta manera.