Confidencialitat de les dades cadastrals: què cal saber
Resum
Els ajuntaments han de gestionar les sol·licituds d'informació sobre finques respectant la protecció de dades. Segons l'article 51 del TRLCI, el nom, NIF, domicili i valor cadastral són dades protegides i no es poden difondre.
Confidencialitat de les dades cadastrals i transparència: què cal saber
Els ajuntaments sovint han de gestionar peticions d’informació sobre finques i immobles. Cal tenir clar quines dades del Cadastre es poden facilitar públicament i quines estan protegides per la confidencialitat. A continuació expliquem breument què estableix la normativa cadastral i la de transparència, i com trobar l’equilibri entre transparència i protecció de dades personals.
Què diu l’article 51 de la Llei del Cadastre Immobiliari?
L’article 51 del Text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari (TRLCI) defineix quines dades cadastrals es consideren protegides i, per tant, confidencials. En concret, es declaren dades protegides les següents:
El nom i els cognoms del titular de la finca (o la raó social si és una persona jurídica).
El codi d’identificació (NIF, DNI o equivalent) del titular.
El domicili dels titulars que figuren inscrits al Cadastre.
El valor cadastral del sòl i de la construcció de l’immoble.
Això significa que aquestes dades personals i econòmiques no es poden difondre lliurement. Només els titulars, els seus representants o les administracions amb competències tributàries poden accedir-hi completament. Per exemple, un ciutadà pot consultar la referència cadastral i característiques bàsiques d’un immoble, però no el nom del propietari ni el valor cadastral, ja que són confidencials.
L’accés a la informació pública
La Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern promou que qualsevol persona pugui sol·licitar informació a les administracions. Tanmateix, aquesta mateixa llei estableix límits quan la informació sol·licitada conté dades personals o confidencials. La protecció de dades personals preval sobre el dret d’accés a la informació pública, de manera que l’administració ha de denegar o restringir l’accés a aquella part de la informació que identifiqui persones físiques (o entitats) si no hi ha un emparament legal per divulgar-la. En el cas de les dades del Cadastre esmentades, la normativa de transparència reconeix que són informació reservada per imperatiu legal i, per tant, queden fora de l’accés públic. Fins i tot les resolucions dels òrgans de garantia del dret d’accés, com la GAIP, han confirmat que aquestes dades no s’han de lliurar a tercers en sol·licituds d’informació, tret que sigui de forma anonimizada o agregada en casos molt justificats.
Recomanacions: equilibrar transparència i protecció de dades
Els ajuntaments han de buscar constantment l’equilibri entre ser transparents en la gestió pública i protegir els drets a la privacitat dels ciutadans. Davant de qualsevol petició d’informació que inclogui dades cadastrals, es recomana:
Revisar la normativa aplicable: assegurar-se de quines dades es poden donar i quines estan protegides (article 51 TRLCI, Llei 19/2014, RGPD, etc.).
Ponderar cas per cas: analitzar si la petició té un interès públic suficient que pugui justificar aportar alguna dada personal (habitualment no, excepte si es tracta de dades de titulars que són administracions públiques, per exemple).
Protegir la identitat i les dades sensibles: en cas de dubte, optar per anonimitzar les dades personals (per exemple, facilitar informació estadística o agregada en lloc de noms concrets).