L’accés a les dades de radars: un equilibri entre el dret a la informació i la protecció de dades

Resum

Els ajuntaments tenen el repte de gestionar les sol·licituds d’accés a la informació trobant l’equilibri entre la transparència i la protecció de dades. Un exemple clar d’aquesta dualitat són les dades generades pels radars: d’una banda, poden considerar-se informació pública d’interès general, ja que reflecteixen el funcionament d’un servei destinat a garantir la seguretat viària; de l’altra, poden contenir dades de caràcter personal, especialment quan s’identifiquen vehicles concrets i es vinculen als seus titulars.

L’accés a les dades de radars: un equilibri entre el dret a la informació i la protecció de dades

La transparència en la gestió de les administracions públiques és un principi fonamental que permet garantir el control democràtic i la participació ciutadana. En aquest context, les dades generades pels radars, com els registres de velocitat, la localització i els identificadors anonimitzats dels vehicles, es consideren informació pública i, per tant, han de ser accessibles sempre que es respecti la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals.

Marc normatiu aplicable

L’accés a aquestes dades està regulat per diverses normatives, principalment la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la qual estableix que tota la informació generada o obtinguda per les administracions públiques en l’exercici de les seves funcions és d’accés públic, excepte en els casos expressament exclosos per la llei.

Tanmateix, aquest dret d’accés es veu limitat per altres normatives, com el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (RGPD), i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), que estableixen mesures per garantir la confidencialitat i la protecció de dades personals.

Accés a les dades de radars i protecció de dades

Les dades generades pels radars poden tenir una doble naturalesa: d’una banda, constitueixen informació pública d’interès general, i de l’altra, poden contenir dades de caràcter personal, especialment quan s’identifiquen vehicles concrets i es vinculen a titulars.

Per garantir l’accés a aquesta informació sense vulnerar el dret a la protecció de dades, és essencial aplicar processos d’anonimització adequats. En aquest sentit, la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública) ha dictat resolucions que estableixen que les dades han de ser accessibles sempre que no permetin identificar directament o indirectament persones físiques.

Així, la publicació de dades de radars ha de limitar-se a informació generalitzada, com ara la velocitat mitjana registrada en un tram concret, la localització dels radars i el nombre d’infraccions detectades. En canvi, la difusió de matrícules, imatges o altres elements que puguin permetre la identificació de vehicles concrets ha de ser restringida.

Conclusions

En definitiva, les dades generades pels radars han de considerar-se informació pública i, per tant, han d’estar accessibles per a la ciutadania sempre que es garanteixi la protecció de dades personals. La legislació vigent estableix l’obligació de facilitar aquesta informació de manera anonimitzada i agregada per evitar qualsevol risc de vulneració de la privacitat. Aquest equilibri entre transparència i protecció de dades és fonamental per garantir tant el dret d’accés a la informació com la seguretat i la confidencialitat de les dades personals.