Utilització d’imatges obtingudes pel sistema de videovigilància (àmbit laboral) (CNS 19/2024)
El Dictamen CNS 19/2024 aborda la qüestió de la utilització d'imatges obtingudes per un sistema de videovigilància en l'àmbit laboral, especialment quan aquestes imatges són captades per una entitat diferent de l'ocupador dels treballadors afectats.
Context de la consulta:
Una entitat (Entitat A) disposa d'un sistema de videovigilància que capta imatges en les quals es poden identificar treballadors d'una altra entitat (Entitat B). L'Entitat B es planteja la possibilitat d'utilitzar aquestes imatges per adoptar mesures laborals, com ara l'obertura d'expedients disciplinaris.
Anàlisi del dictamen:
Aplicabilitat de l'article 22.8 de la LOPDGDD:
L'article 22.8 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), en relació amb l'article 89.1 del mateix text legal, regula el tractament de dades obtingudes a través de sistemes de càmeres o videocàmeres per part de l'ocupador. Aquest precepte estableix que, en cas de captació de la comissió flagrant d'un acte il·lícit per part dels treballadors, es considera complert el deure d'informar si existeix almenys el dispositiu informatiu a què es refereix l'article 22.4 de la LOPDGDD. No obstant això, en l'escenari plantejat, l'Entitat A no és l'ocupador dels treballadors afectats, i per tant, aquesta excepció no seria aplicable.
Base jurídica per a la comunicació d'imatges:
La comunicació de les imatges de l'Entitat A a l'Entitat B podria estar legitimada per la base jurídica de l'interès legítim, prevista a l'article 6.1.f) del Reglament (UE) 2016/679, de 27 d'abril de 2016, General de Protecció de Dades (RGPD). Aquesta base permet el tractament de dades quan és necessari per a la satisfacció d'interessos legítims perseguits pel responsable del tractament o per un tercer, sempre que sobre aquests interessos no prevalguin els drets i llibertats fonamentals de l'interessat.
Per tant, l'Entitat B podria rebre i utilitzar les imatges per adoptar les mesures oportunes en relació amb els fets enregistrats, sempre que es compleixin els requisits establerts per a l'aplicació de l'interès legítim, incloent-hi la realització d'una avaluació de l'impacte en la protecció de dades i la implementació de mesures per garantir els drets dels treballadors afectats.
Procediment per a l'obertura d'un expedient disciplinari:
Abans d'iniciar un expedient disciplinari basat en les imatges obtingudes, l'Entitat B hauria de dur a terme una actuació prèvia, com ara la incoació d'una informació reservada per part de l'òrgan competent. Aquesta actuació hauria de documentar els termes concrets de la petició de comunicació de les imatges i assegurar que es respecten els drets dels treballadors afectats.
Corresponsabilitat en el tractament de les dades:
Una altra opció seria establir un acord de corresponsabilitat entre l'Entitat A i l'Entitat B, d'acord amb l'article 26 del RGPD. Aquest acord hauria de complir amb tots els requisits normatius, incloent-hi el dret d'informació als interessats, i definir clarament les responsabilitats de cada entitat en relació amb el tractament de les dades. En aquest cas, l'Entitat A seria responsable del tractament amb la finalitat de videovigilància prevista a l'article 22 de la LOPDGDD (seguretat), mentre que l'Entitat B seria responsable del tractament amb la finalitat de control laboral prevista a l'article 89 de la LOPDGDD.
Conclusió:
El Dictamen CNS 19/2024 conclou que la comunicació i utilització d'imatges obtingudes per un sistema de videovigilància en l'àmbit laboral és possible, sempre que es disposi d'una base jurídica adequada, com ara l'interès legítim, i es compleixin les garanties establertes per la normativa de protecció de dades. A més, és fonamental seguir un procediment adequat abans d'adoptar mesures disciplinàries i considerar la possibilitat d'establir acords de corresponsabilitat entre les entitats implicades.