L'accés a les dades del padró municipal
- Cristina Ureña
Resum
Aquest document proporciona una guia sobre el dret d'accés a la informació pública en matèria de Padró municipal.
L'accés a les dades del padró municipal
El padró municipal és un registre administratiu fonamental que recull les dades dels habitants de cada municipi. La seva gestió comporta responsabilitats específiques per part dels ajuntaments, especialment pel que fa a l'accés a aquestes dades per part d'altres administracions, càrrecs electes i tercers. Aquest article analitza la regulació vigent i les implicacions per als ens locals.
Regulació de l’accés a les dades padronals
Les dades del padró municipal estan subjectes a un règim jurídic específic, regulat per:
Articles 15 a 17 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL).
Articles 39 a 42 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Article 53 i 54 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals, aprovat pel Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol.
Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC).
Aquest marc normatiu estableix la confidencialitat de les dades padronals i defineix els casos en què poden ser facilitades a tercers.
Accés per part d’altres administracions públiques
Les administracions públiques poden accedir a les dades del padró sense el consentiment previ de les persones afectades quan sigui necessari per a l’exercici de les seves competències. Aquesta cessió s’emmarca en el principi de col·laboració entre administracions.
Accés per part de tercers
L’accés a les dades padronals per part de persones físiques o jurídiques està regulat per la legislació de protecció de dades personals i per l’article 24.2 de la Llei 19/2014, de transparència.
Segons aquest article, es pot concedir l’accés a dades personals no especialment protegides després de ponderar:
L’interès públic en la divulgació de la informació.
L’interès privat en la protecció de les dades personals.
Un exemple d’aquesta ponderació el trobem en la Resolució 57/2018 de la GAIP, que va reconèixer el dret d’un ciutadà a accedir a dades padronals del seu pare difunt en base a interessos successoris legítims. En aquest cas, es va considerar que la comunicació de la informació no comportava un perjudici significatiu per als drets de protecció de dades d’altres afectats.
Dret d’accés dels càrrecs electes
Els càrrecs electes tenen dret a accedir a la informació municipal per exercir les seves funcions de control de l’activitat de govern. Això inclou l’accés a dades del padró sempre que es justifiqui en l’exercici de les seves atribucions.
Aquest accés es regeix per l’article 164.6 del TRLMRLC, que estableix l’obligació dels càrrecs electes de respectar la confidencialitat de la informació rebuda.
Un criteri rellevant és el de la minimització de dades, segons el qual només es poden facilitar les dades estrictament necessàries per a l’exercici de les funcions dels regidors. En aquest sentit, la Resolució 69/2019 de la GAIP estableix que, en general, la informació sobre altes i baixes padronals s’ha de limitar a nom i cognoms, i només si és estrictament necessari, facilitar també una adreça de contacte.
Implicacions per als ajuntaments
Els ens locals han d’aplicar els criteris següents en la gestió de l’accés a les dades del padró:
Garantir la confidencialitat de les dades padronals, exceptuant els casos en què la normativa permeti la seva cessió.
Ponderar els interessos en joc en sol·licituds d’accés per part de tercers, tenint en compte l’article 24.2 de la Llei 19/2014.
Facilitar l’accés als càrrecs electes d’acord amb les seves funcions, tot aplicant el principi de minimització de dades.
Assegurar-se que qualsevol cessió de dades compleixi amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades.