Lliure accés a la informació reservada transcorreguts 30 anys

Resum

Aquest article analitza diversos casos sobre els límits temporals del dret d'accés a la informació pública. A partir de la Llei 10/2001 d'Arxius i Documents, s'estableix que la informació reservada es fa accessible al públic després de 30 anys, a excepció de la informació que conté dades personals. Aquest article analitza diversos casos com la documentació de gestió tributària, la documentació de contractació i la documentació del Govern, per il·lustrar com funciona aquesta normativa en la pràctica.

Lliure accés a la informació reservada transcorreguts 30 anys

En la regulació del dret d’accés a la documentació pública, existeix un element que dóna llum i seguretat. Es tracta del termini de 30 anys que marca l’obertura o fi de l’exclosió de consulta de la documentació reservada. Dóna llum perquè fa accessibles documents que quedaven fora del coneixement del públic, i proporciona seguretat perquè es fonamenta en una dada objectiva (el transcurs de 30 anys) i no en conceptes indeterminats susceptibles de ser interpretats de forma diferent i restrictiva.

Analitzarem ara breument la incidència efectiva d’aquest important termini d’obertura que figura recollit a l’article 36 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents en els termes següents:

Vigència de les exclusions de consulta

D’una manera general, les exclusions establertes legalment quant a la consulta de documents públics queden sense efecte al cap de trenta anys de la producció del document, llevat que la legislació específica disposi una altra cosa.

Les administracions de l’àmbit d’incidència de la Llei catalana d’arxius i documents, els documents que hagin estat declarats reservats deixaran de ser-ho transcorreguts 30 anys de la data del documents i, per tant, seran lliurement accessibles, sempre i quan:

• La declaració de reserva s’hagi fet sense indicar termini precís de fi de reserva.

• No hi hagi una norma que indiqui procediment a seguir per a declarar-los accessibles (a la manera d’una desclassificació).

Per il·lustrar com incideix aquest termini d’obertura vegem-ne tres exemples.

Documentació de gestió tributària. La documentació generada en la gestió tributària té la consideració de reservada segons l’article 95 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària. A falta de termini en la norma reguladora d’aquesta funció, quedaria de lliure accés transcorreguts 30 anys. Aclarim que en aquest cas el lliure accés es produiria als 30 anys però sempre i quan no siguin dades tributàries de persones físiques sinó corresponents a persones jurídiques.

Documentació de contractació. Com a resultat dels procediments de contractació d’obres i serveis les administracions generen i obtenen molts documents que poden merèixer reserva tal i com preveu la LCSP. En l’àmbit de la contractació el principi de transparència s’ha de combinar amb la preservació d’informacions que poden connectar amb el secret industrial i comercial. La documentació qualificada de reservada deixarà de ser-ho transcorregut aquest període de 30 anys, més que suficient per evitar actes de competència deslleial o altres que perjudiquin als licitadors.

Documentació del Govern. Un tercer exemple, i en aquest cas afectant a documentació d’excepcional interès, el trobem en la declaració de reserva sobre “les deliberacions del Govern [Consell Executiu de la Generalitat], com també les opinions i els vots que s’hi emeten” de l’article 30 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. Aquesta exclusió de consulta es fonamenta també en l’article 37.5 de la vigent Llei 30/1992 de procediment administratiu. Novament, a falta de termini final a la Llei del Govern, els efectes benèfics del termini dels 30 anys ha de permetre (finalment!) conèixer el contingut d’aquests documents.

Després d’aquests tres exemples, convé insistir en el fet que el termini dels 30 anys no és aplicable al cas de les dades de caràcter personal. La protecció de les dades de les persones físiques es manté durant tota la vida de les persones interessades, tal com estableix la normativa reguladora d’aquesta informació. Recordem que l’obertura dels 30 anys opera a falta d’indicació expressa de límit i no és aplicable, per tant, al cas de les dades personals que sí tenen límit de protecció (la vida de les persones i 25 anys més en el cas de dades del nucli dur de la intimitat). No són aplicables els 30 anys en l’accés, per exemple, a les dades del padró d’habitants, que té la condició de reservat segons la normativa de règim local.

Per últim, l’article 37 de la Llei 10/2001 estableix límits a l’accés de documents públics que continguin dades personals que puguin afectar la seguretat, l’honor, la intimitat o la imatge de les persones, poden ser consultats, amb caràcter genera, en els casos següents:

• Amb el consentiment de les persones afectades

• Quan hagin passat 25 anys des de la mort de les persones afectes

• Si es desconeix la data de la mort de les persones afectades, quan hagin passat 50 anys de de la producció del document