Accés per part dels membres electes a la totalitat d’informació municipal que consta al registre
Informació sol·licitada: accés per part dels membres electes a la totalitat d’informació municipal que consta al registre
Drets afectats: protecció de dades
L’ordenament jurídic reconeix un dret d’accés als regidors municipals a aquella informació de què disposi llur corporació i que pugui resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions.
L’article 77 de la LRBRL estableix que “todos los miembros de las Corporaciones locales tienen derecho a obtener del Alcalde o Presidente o de la Comisión de Gobierno cuantos antecedentes, datos o informaciones obren en poder de los servicios de la Corporación y resulten precisos para el desarrollo de su función. La solicitud de ejercicio del derecho recogido en el párrafo anterior habrá de ser resuelta motivadamente en los cinco días naturales siguientes a aquel en que se hubiese presentado.”
En el mateix sentit es pronuncia el TRLMRLC en disposar, en el seu article 164.1, que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir (...) tots les antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de la seva funció.” El reconeixement del dret d’accés a la informació és per a tots els membres de la corporació local, per tant, independentment del fet que no tingui regidoria.
El dret a obtenir tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació local i necessàries per a l’exercici de les seves funcions, de conformitat amb jurisprudència reiterada sobre aquesta qüestió (SSTS 27 de setembre de 2002, 15 de juny de 2009, entre d’altres), forma part del dret fonamental a la participació política consagrat a l’article 23.1 de la Constitució Espanyola, segons el qual “els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal”.
Ara bé, això no vol dir que aquest dret dels regidors sigui un dret absolut. Si entra en conflicte amb altres drets caldrà fer una ponderació dels diferents drets en joc, per tal de decidir quin ha de prevaldre i en quina mesura.
Així ho ha vingut a reconèixer la mateixa legislació de règim local. L’esmentat article 164 del TRLMRLC, en regular les condicions de l’exercici del dret d’accés a informació municipal pels membres de les corporacions (apartats 2 i 3), estableix, com a possible fonament per denegar motivadament la sol·licitud d’informació, que “el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge” (apartat 3, lletra a)), però òbviament l’accés també podria denegar-se, quan es puguin veure afectats altres drets fonamentals com el dret a la protecció de dades de caràcter personal.
Aixó implica, d’una banda, que l’accés a la informació municipal que inclogui determinades dades personals, sense consentiment dels afectats, ha de vincular-se necessàriament a l’exercici de les funcions que corresponguin en cada cas al regidor que es tracti, en els termes previstos en la legislació de règim local (formin part dels òrgans de govern o no). Així, el tractament de dades personals que poden fer els regidors que no tenen atribuïdes responsabilitats de govern, com succeiria en el present cas, trobaria la seva justificació, des de la perspectiva de la protecció de dades, en l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes com a membres d’òrgans col·legiats de la pròpia entitat local i, de manera especial, en les funcions de control i fiscalització de l’actuació municipal, com ara la formulació de preguntes, interpel·lacions, mocions o fins i tot la moció de censura, que els atribueix la normativa de règim local.
D’altra banda, el principi de minimització (art 5.1 c, RGPD) exigeix fer un exercici de ponderació, per tal d’avaluar les implicacions que pot tenir, en cada cas, l’exercici del dret d’accés a la informació dels regidors per als drets de les persones afectades, tenint en compte, a tal efecte, les circumstàncies del cas concret, les dades personals que es contenen en la informació sol·licitada, la finalitat pretesa i els termes amb què es formuli la petició o els possibles subjectes afectats, entre d’altres aspectes.
L’objectiu d’aquesta ponderació és evitar que es comuniquin als regidors dades personals excessives o no pertinents per assolir la finalitat pretesa amb l’accés, la qual necessàriament ha d’estar vinculada al desenvolupament de les funcions dels regidors que demanen la informació. Cal tenir en consideració que la informació municipal sol·licitada, en el cas de l’accés al registre d’entrada de l’ajuntament pot estar relacionada amb qualsevol dels àmbits competencials de la corporació Per tant, el tipus d’informació personal contingut en la informació de què disposa l’ajuntament pot ser de diversa naturalesa i afectar en major o menor grau la privacitat de les persones a què fa referència. Així, no es pot descartar, en funció de l’àrea d’actuació municipal, que hi puguin constar categories especials de dades (article 9 RGPD), dades incloses dins d’aquesta categoria amb un règim específic (les relatives a infraccions administratives o penals), o bé dades mereixedores d’una especial reserva o confidencialitat en atenció a la concurrència de determinades circumstàncies qualificades (per exemple, situacions de vulnerabilitat social, dades de menors, dades relacionades amb la violència de gènere, la possibilitat d’elaborar perfils socioeconòmics, etc.).
Aquestes circumstàncies podrien actuar com un límit al dret d’accés dels regidors a la informació controvertida, en cas de no quedar suficientment acreditada la rellevància que pugui tenir la identificació concreta d’aquestes persones per a l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes com a càrrecs electes.
Tampoc es pot descartar que en la informació o en els expedients municipals consti altra informació personal innecessària per assolir aquesta finalitat de control i fiscalització de l’actuació municipal que justificaria l’accés dels regidors, la qual hauria d’excloure’s en tot cas.
Tal com ha apuntat l’APDCAT i d’acord amb la legislació de règim local i la jurisprudència del Tribunal Suprem, no es pot exigir als regidors que, per accedir a la informació municipal, aquests hagin d’explicar o fonamentar la finalitat de la seva petició, ja que la raó de la seva sol·licitud s’ha d’entendre implícita en l’exercici de les seves funcions com a regidors, als quals els correspon el control i la fiscalització dels òrgans de govern de la corporació, tal i com s’explicita en l’article 22.2.a) de l’LRBRL. Ara bé, interpretant les previsions de la legislació de règim local i la jurisprudència del Tribunal Suprem, en connexió amb l’RGPD i amb la necessitat de circumscriure l’accés a les dades personals al marc d’una finalitat legítima, es poden tenir en consideració les manifestacions efectuades pel regidor que concretin per a quina finalitat sol·liciten aquest accés per tal de facilitar la ponderació que l’ajuntament, com a responsable, ha de realitzar per valorar la pertinença de l’accés a determinades dades personals, en base al principi de minimització de dades.
La voluntat d'un regidor de disposar de l’accés a quanta informació i documentació ens sigui necessària per tal de dur a terme la tasca com a grup municipal de l’ajuntament(...)” no és motiu suficient per justificar un accés indiscriminat a aquesta informació personal, que pot afectar greument la privacitat de les persones afectades. Ateses aquestes circumstàncies, no es pot concloure que, des del punt de vista de la protecció de dades, sigui adequat l’accés generalitzat dels regidors a tota la informació que l’ajuntament té al registre d’entrada. Per aquest motiu, a tenor de l’article 164.3 del TRLMRLC i en aplicació del principi de minimització de les dades, seria contrari a l’RGPD facilitar als regidors un accés generalitzat a la totalitat d’informació municipal que consta al registre (o mitjançant qualsevol altra via), tal com aquest sol·licita, atès que això impediria que l’ajuntament dugués a terme la ponderació dels drets i interessos en conflicte que com a responsable ha d’efectuar per valorar la pertinença de l’accés a les dades personals que puguin constar en la dita informació (SSTC 11/1981, 57/1994, 66/1995, 11/2006, 206/2007, CNS 25/2020, IAI 28/2021,CNS 50/2015, entre d’altres).