Resum
Aquest document proporciona una guia sobre els drets d'accés a la informació pública en matèria d'urbanisme, concretament en relació als plànols en expedients de llicència d'obres. S'analitzen els límits que poden existir a l'hora de facilitar aquesta informació, com ara la protecció de dades personals i la propietat intel·lectual. Es reconeix el dret de la ciutadania a consultar projectes urbanístics, però es destaca la necessitat de protegir els drets dels arquitectes, que són els titulars de la propietat intel·lectual dels plànols. També es consideren les possibles afectacions a la intimitat de la persona propietària de l'immoble en cas que els plànols continguin dades sensibles sobre l'organització interior del domicili. En definitiva, el document pretén assolir un equilibri entre la transparència pública i la protecció dels drets individuals, oferint criteris per determinar la informació que es pot compartir amb el públic en relació als projectes urbanístics.
Informació sol·licitada: informació pública en matèria d’urbanisme - plànols en expedients de llicència d’obres
En els supòsits de d’accés a la informació sobre plànols cal prendre en consideració l’existència de drets de propietat intel·lectual dels que l’arquitecte n’és el titularen aquests supòsits serà necessari determinar l'existència de les habilitacions necessàries per poder donar accés a aquest tipus d'informació.
Com a norma general, la consulta de projectes urbanístics és lliure, això no vol dir que tot l'expedient de concessió d'una llicència sigui de consulta lliure sinó només la part de l'expedient que fa referència al projecte.
En matèria urbanística existeix l'acció pública motiu pel qual la consulta de projectes d'aquest tipus està oberta al conjunt de la ciutadania per tal que aquesta pugui comprovar l’observança de la legislació i la resta d'instruments d'ordenació territorial i urbanística i emprendre les mesures que consideri oportunes. És un mecanisme de màxima legitimació activa pel que no cal que la societat civil (ciutadania a títol individual o ciutadania organitzada) tingui un interès legítim concret per accedir a la consulta de projectes. En tots els casos fem referència a la consulta que no és el mateix que la obtenció de còpies.
El problema fonamental està en les reproduccions (còpies) del projecte i és que d'acord al Codi Civil (articles 428 i 429) s'estableix que la propietat intel·lectual és una propietat especial (regulada en el marc d'una llei específica - Llei de propietat intel·lectual / LPI) i es considera que una còpia (qualsevol) és un acte d'explotació. És a dir, la consulta dels plànols és lliure però l'obtenció d'una còpia dels mateixos es considera explotació dels drets de propietat intel·lectual. En conseqüència, per poder explotar una obra subjecta a propietat intel·lectual (obtenint-ne per exemple una còpia sol·licitada a través de dret d’accés) cal disposar de drets legítims (els de l'autor) o bé l'autorització del titular.
Tot i això, la mateixa LPI preveu una excepció al pressupòsit segons el qual és necessari disposar de drets legítims o l'autorització del titular. Així, l'article 35bis d'aquesta llei preveu que en supòsits de seguretat i procediments oficials es pugui accedir al contingut sense l'autorització prèvia del titular quan aquesta obra es reprodueixi, es distribueixi o es comuniqui públicament amb finalitats de seguretat pública o pel correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris.
És per tant en aquesta excepció, quan cal prestar atenció en relació als límits aplicables i és que serà necessari (si no es té l'autorització del titular) tenir la condició d'interessat en un procediment administratiu en curs per poder obtenir còpia sense aquesta autorització. El procediment que regula l'accés i obtenció de còpia d'un interessat en un procediment administratiu en curs que requereix resolució és el supòsit bàsic de l'article 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) relatiu als drets dels interessats en procediments administratius. És a dir, es pot proporcionar accés lliure (amb còpia) dels projectes (inclosos els plànols) que sol·licitin persones que tenen un expedient administratiu en curs subjecte a resolució en l'atorgament d'una llicència sense autorització del titular dels drets de propietat intel·lectual.
Quan ens trobem davant d'un procediment administratiu acabat en el que la persona no ostentava la condició d’interessada serà necessari disposar de l'autorització del titular dels drets per donar còpia del projecte (els plànols) a la persona que els ha sol·licitat encara que aquesta sigui ara la titular de l'immoble i encara que ho hagi acreditat amb la presentació de les escriptures pertinents. Serà necessari tramitar-ho com una sol·licitud d'accés a la informació pública que haurà de donar audiència a aquest tercer per tenir la seva autorització per difondre dades afectades per límits relatius a la propietat intel·lectual.
Per altra banda i un cop es disposi de la pertinent autorització i prenent en consideració que els plànols i l'expedient de la llicència d'obres pot contenir dades personals subjectes al RGPD i a la LOPDGDD serà necessari aplicar el principi de minimització i proporcionalitat en matèria de protecció de dades personals. Així, la protecció de dades actuarà com a límit i serà necessari que només es proporcioni els plànols ometent totes aquelles dades personals que vagin més enllà del nom del titular dels drets de propietat intel·lectual.
En alguns supòsits i d’acord amb el dictamen 3/2019 de la GAIP pot ser possible que, a banda dels drets de propietat intel·lectual, el titular de l’immoble els plànols del qual es sol·licita accés pugui al·legar l’existència d’un límit relatiu a la intimitat en la obtenció de còpia d’aquests plànols. Aquesta és una complicada ja que la intimitat i la resta de drets privats legítims és un dels límits previstos a la LTCat pel què fa a l’accés a la informació. Tot i que aparentment l’accés als plànols no sembla que pugui comportar invasió de la intimitat si que la GAIP destaca que en alguns supòsits poden concórrer en tant que alguns subjectes puguin percebre com a invasiu que tercers puguin veure com s’organitza casa seva per dins.
Segons el criteri de la GAIP els plànols típics d'un pis o d'una casa com la que viu la immensa majoria de les persones; si la construcció no s'aparta dels usos comuns i el plànol no indica res més que no sigui previsible en la majoria altres habitatges, difícilment ningú pot oposar-se a la seva difusió per raons de privacitat. Ara bé, aquesta consideració general no es deslliga de que hi hagi construccions amb previsions internes singulars, que poden ser indiciàries de pautes de vida privada diferents que les de la majoria de la gent; en aquests casos, si els plànols poden portar a la deducció d'aquestes pautes de vida diferenciada, es podria considerar que afecten la intimitat inherent a el desenvolupament de la vida dins el domicili.
Per tal de pal·liar aquests efectes la GAIP suggereix que, de cara a prevenir la difusió de plànols que puguin vulnerar la intimitat de persones, una possibilitat seria que els serveis tècnics municipals capacitats per valorar (és a dir, els mateixos als que correspon l'atorgament de la llicència o el tràmit administratiu de control que correspongui ) poguessin fer alguna indicació eventualment restrictiva de la seva difusió, a més d'advertir a les persones afectades de la seva possible difusió.
Si no existeixen indicis de possibles límits vinculat a la intimitat i es disposa de l’autorització dels drets de propietat intel·lectual del titular no és necessari que s’anonimitzi el nom de l'arquitecte en tant que aquest és el titular dels drets de propietat intel·lectual dels plànols dels que dona còpia i per tant, qui obté aquesta còpia ha de conèixer aquest titular i l'existència d’aquests drets a efectes de saber, per exemple, que no els pot reproduir, difondre, entre d’altres.