Resum
Aquest document proporciona una guia sobre els dret d'accés a la informació pública en matèria d’infraccions administratives. La Sentència del Tribunal Suprem de 2023 determina que aquests límits no s’apliquen a persones jurídiques, garantint un accés més ampli en aquests casos.
Informació sol·licitada: informació pública en matèria d'infraccions administratives de persones físiques
El dret d'accés a la informació pública està garantit per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC). Aquesta norma estableix la regulació de l’accés a informació pública per part de qualsevol ciutadà, tot i que també preveu certs límits quan es pot veure afectada la privacitat de les persones físiques o altres drets legítims.
Context i antecedents normatius
Un dels límits al dret d'accés es troba a l’article 23 de la LTC, que regula les dades especialment protegides, incloent informació relacionada amb infraccions administratives de persones físiques, llevat que impliquin amonestació pública o hagin donat consentiment exprés per a la seva divulgació.
Aquest límit està pensat per protegir la privacitat de les persones físiques i evitar la divulgació de dades que podrien vulnerar els seus drets fonamentals, com el dret a la intimitat i a l’honor, especialment quan les infraccions no impliquen sancions públiques o es troben en fases preliminars d’investigació.
Desenvolupaments recents i jurisprudència rellevant
La Sentència del Tribunal Suprem (TS) de 4 de maig de 2023 ha aportat clarificacions importants sobre l'aplicació d’aquest límit. Aquesta sentència ha establert que el límit previst a l'article 23 de la LTC només s'aplica a persones físiques, excloent les persones jurídiques. El TS ha argumentat que la normativa de protecció de dades no atorga a les persones jurídiques el dret a la protecció de dades personals, i per tant no es pot restringir l'accés a informació sancionadora sobre aquestes entitats sota aquest criteri.
Aquesta interpretació corrigeix l'error comès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència anterior, que havia aplicat incorrectament aquest límit a una fundació privada, considerant-la sota el mateix règim que una persona física.
Implicacions per als ajuntaments
Els ajuntaments han de tenir en compte els següents aspectes en la gestió de les sol·licituds d’accés a informació pública:
...
Dades sobre infraccions de persones físiques:
La informació sobre infraccions administratives de persones físiques només es pot divulgar si inclou una amonestació pública o si s'ha obtingut el consentiment exprés de la persona afectada.
Aquestes dades són considerades especialment protegides segons la normativa de transparència i de protecció de dades.
...
Dades sobre infraccions de persones jurídiques:
No s'aplica el límit de l'article 23 de la LTC.
L'accés a informació sobre infraccions administratives de persones jurídiques és admissible, sempre que no hi hagi altres límits específics, com els previstos a l'article 21.1.f de la LTC, que protegeixen els drets legítims privats com els interessos comercials.
...
Regidors i càrrecs electes:
Els regidors poden accedir a informació sobre infraccions administratives de persones físiques en exercici de les seves funcions. En aquest cas, no s’apliquen els límits generals de la LTC, sinó les disposicions específiques de l’article 164.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Obligacions d’informació pública:
...
Resum
La transparència en matèria urbanística és essencial per garantir el dret de la ciutadania a conèixer i supervisar els projectes urbanístics. Tanmateix, l’accés als plànols associats a expedients de llicència d’obres pot estar limitat per la normativa sobre propietat intel·lectual i protecció de dades personals, així com per consideracions relatives a la intimitat de les persones propietàries dels immobles.
1. Dret d’accés a la informació pública i acció pública en matèria d’urbanisme
A Catalunya, l'acció pública en matèria urbanística està regulada per l'article 12 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost), que estableix els drets de la ciutadania per supervisar i exigir el compliment de la normativa urbanística. Tanmateix, cal diferenciar entre consulta pública i obtenció de còpies, ja que aquesta última està subjecta a límits addicionals.
1.1. Consulta pública dels plànols
La consulta dels plànols urbanístics és generalment lliure, sense necessitat de justificar un interès legítim.
Els plànols poden contenir dades sobre l’organització interna dels immobles. En casos excepcionals, aquesta informació pot afectar la intimitat de les persones, sobretot si els plànols revelen detalls singulars o pautes de vida privades.
Anonimització de les dades: per tal de donar accés a la consulta de la informació, s’ha de tenir en compte el principi de minimització de les dades. Per això no s’han de facilitar dades identificatives innecessàries, com ara el DNI, nom i cognoms, dades de contacte, etc, dels professionals (com l’arquitecte) que han intervingut en el procediment i constin en l’expedient).
1.2. Obtenció de còpies dels plànols
Requereix consentiment exprés del titular de drets de la propietat intel·lectual (l’arquitecte).
Els plànols inclosos en els expedients de llicències d’obres estan protegits per la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), que reconeix als arquitectes el dret exclusiu d’autor sobre les seves obres. Això implica que qualsevol reproducció, distribució o comunicació pública dels plànols requereix el consentiment exprés del titular dels drets..
1.3 Quan es poden obtenir còpies sense autorització del titular dels drets?
Quan la persona sol·licitant té la condició d’interessada en un procediment administratiu en curs, segons l’article 53 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú (LPAC).
En procediments oficials que requereixin la reproducció amb finalitats de seguretat pública, o bé per garantir el correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris.
Article d’assessorament per a ajuntaments: Accés a plànols en expedients de llicència d’obres
En els supòsits de d’accés a la informació sobre plànols cal prendre en consideració l’existència de drets de propietat intel·lectual dels que l’arquitecte n’és el titularen aquests supòsits serà necessari determinar l'existència de les habilitacions necessàries per poder donar accés a aquest tipus d'informació.
Com a norma general, la consulta de projectes urbanístics és lliure, això no vol dir que tot l'expedient de concessió d'una llicència sigui de consulta lliure sinó només la part de l'expedient que fa referència al projecte.
En matèria urbanística existeix l'acció pública motiu pel qual la consulta de projectes d'aquest tipus està oberta al conjunt de la ciutadania per tal que aquesta pugui comprovar l’observança de la legislació i la resta d'instruments d'ordenació territorial i urbanística i emprendre les mesures que consideri oportunes. És un mecanisme de màxima legitimació activa pel que no cal que la societat civil (ciutadania a títol individual o ciutadania organitzada) tingui un interès legítim concret per accedir a la consulta de projectes. En tots els casos fem referència a la consulta que no és el mateix que la obtenció de còpies.
El problema fonamental està en les reproduccions (còpies) del projecte i és que d'acord al Codi Civil (articles 428 i 429) s'estableix que la propietat intel·lectual és una propietat especial (regulada en el marc d'una llei específica - Llei de propietat intel·lectual/ LPI) i es considera que una còpia (qualsevol) és un acte d'explotació. És a dir, la consulta dels plànols és lliure però l'obtenció d'una còpia dels mateixos es considera explotació dels drets de propietat intel·lectual. En conseqüència, per poder explotar una obra subjecta a propietat intel·lectual (obtenint-ne per exemple una còpia sol·licitada a través de dret d’accés) cal disposar de drets legítims (els de l'autor) o bé l'autorització del titular.
Tot i això, la mateixa LPI preveu una excepció al pressupòsit segons el qual és necessari disposar de drets legítims o l'autorització del titular. Així, l'article 35bis d'aquesta llei preveu que en supòsits de seguretat i procediments oficials es pugui accedir al contingut sense l'autorització prèvia del titular quan aquesta obra es reprodueixi, es distribueixi o es comuniqui públicament amb finalitats de seguretat pública o pel correcte desenvolupament de procediments administratius, judicials o parlamentaris.
És per tant en aquesta excepció, quan cal prestar atenció en relació als límits aplicables i és que serà necessari (si no es té l'autorització del titular) tenir la condició d'interessat en un procediment administratiu en curs per poder obtenir còpia sense aquesta autorització. El procediment que regula l'accés i obtenció de còpia d'un interessat en un procediment administratiu en curs que requereix resolució és el supòsit bàsic de l'article 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) relatiu als drets dels interessats en procediments administratius. És a dir, es pot proporcionar accés lliure (amb còpia) dels projectes (inclosos els plànols) que sol·licitin persones que tenen un expedient administratiu en curs subjecte a resolució en l'atorgament d'una llicència sense autorització del titular dels drets de propietat intel·lectual.
Quan ens trobem davant d'un procediment administratiu acabat en el que la persona no ostentava la condició d’interessada serà necessari disposar de l'autorització del titular dels drets per donar còpia del projecte (els plànols) a la persona que els ha sol·licitat encara que aquesta sigui ara la titular de l'immoble i encara que ho hagi acreditat amb la presentació de les escriptures pertinents. Serà necessari tramitar-ho com una sol·licitud d'accés a la informació pública que haurà de donar audiència a aquest tercer per tenir la seva autorització per difondre dades afectades per límits relatius a la propietat intel·lectual.
Per altra banda i un cop es disposi de la pertinent autorització i prenent en consideració que els plànols i l'expedient de la llicència d'obres pot contenir dades personals subjectes al RGPD i a la LOPDGDD serà necessari aplicar el principi de minimització i proporcionalitat en matèria de protecció de dades personals. Així, la protecció de dades actuarà com a límit i serà necessari que només es proporcioni els plànols ometent totes aquelles dades personals que vagin més enllà del nom del titular dels drets de propietat intel·lectual.
En alguns supòsits i d’acord amb el dictamen 3/2019 de la GAIP pot ser possible que, a banda dels drets de propietat intel·lectual, el titular de l’immoble els plànols del qual es sol·licita accés pugui al·legar l’existència d’un límit relatiu a la intimitat en la obtenció de còpia d’aquests plànols. Tot i que aparentment l’accés als plànols no sembla que pugui comportar invasió de la intimitat si que la GAIP destaca que en alguns supòsits poden concórrer en tant que alguns subjectes puguin percebre com a invasiu que tercers puguin veure com s’organitza casa seva per dins.
Segons el criteri de la GAIP els plànols típics d'un pis o d'una casa com la que viu la immensa majoria de les persones; si la construcció no s'aparta dels usos comuns i el plànol no indica res més que no sigui previsible en la majoria altres habitatges, difícilment ningú pot oposar-se a la seva difusió per raons de privacitat. Ara bé, aquesta consideració general no es deslliga de que hi hagi construccions amb previsions internes singulars, que poden ser indiciàries de pautes de vida privada diferents que les de la majoria de la gent; en aquests casos, si els plànols poden portar a la deducció d'aquestes pautes de vida diferenciada, es podria considerar que afecten la intimitat inherent a el desenvolupament de la vida dins el domicili.
Per tal de pal·liar aquests efectes la GAIP suggereix que, de cara a prevenir la difusió de plànols que puguin vulnerar la intimitat de persones, una possibilitat seria que els serveis tècnics municipals capacitats per valorar (és a dir, els mateixos als que correspon l'atorgament de la llicència o el tràmit administratiu de control que correspongui ) poguessin fer alguna indicació eventualment restrictiva de la seva difusió, a més d'advertir a les persones afectades de la seva possible difusió.
Si no existeixen indicis de possibles límits vinculat a la intimitat i es disposa de l’autorització dels drets de propietat intel·lectual del titular no és necessari que s’anonimitzi el nom de l'arquitecte en tant que aquest és el titular dels drets de propietat intel·lectual dels plànols dels que dona còpia i per tant, qui obté aquesta còpia ha de conèixer aquest titular i l'existència d’aquests drets a efectes de saber, per exemple, que no els pot reproduir, difondre, entre d’altres.
Recomanacions pràctiques
Per a gestionar correctament les sol·licituds d'accés a informació pública que incloguin infraccions administrativesaccés a plànols en expedients de llicència d’obres, els ajuntaments poden:
Establir protocols clars que distingeixin entre persones físiques i jurídiques en l’aplicació dels límitsla consulta pública dels plànols -tenint en compte el principi de minimització de les dades- i l'obtenció de còpies dels plànols.
Sol·licitar assessorament tècnic al servei de Govern Obert de la Diputació de Girona per a la ponderació dels drets en conflicte, en especial en situacions amb un alt interès públic.