Les consultes populars són un mecanisme de participació ciutadana, que està entre la democràcia directe i la democràcia representativa. A banda de les consultes populars referendàries (regulades per llei 4/2010) també hi ha les consultes populars no referendàries (regulades per la llei 10/2014).
| Tip |
|---|
Les consultes populars referendàries són un instrument de participació directe que serveix per determinar la voluntat del cos electoral sobre qüestions polítiques de transcendència especial amb garanties pròpies d’un procediment electoral |
Característiques
consultes sobre temes trascendents
a tot el cos electoral
Requereixen l’autorització de l’Estat
No es poden convocar consultes sobre assumptes relatius a les finances locals
No són vinculants (només consultives)
Es pot votar a partir de 18 anys
Requereixen un sistema de garanties semblant a un procediment electoral
Està regulat l'ús de mitjans electrònics per a la votació
Les Consultes a nivell autonòmic no es poden convocar per la part anul·lada per la STC 51/2017.
Cal inscripció al Registre de Consultes populars per via de referèndum
Sistema de garanties:
Juntes electorals
Comissió de 6 Experts en cas de vot electrònic
Procediment per celebrar una consulta popular referendària
Aquestes consultes referendàries només poden ser locals (les autonòmiques des van declarar inconstitucionals)
Iniciativa
Promoció: La iniciativa pot ser promoguda per l’alcaldia o a una tercera part dels regidors (art. 36) o per iniciativa ciutadana.
🏦 Institucional:
l’Alcalde o el President a iniciativa pròpia o per 1/3 parts dels regidors (majoria absoluta) art 36.
👥 Ciutadana: Recollida de signatures: Si és una iniciativa ciutadana, cal recollir un nombre suficient de signatures:
20%: municipis de menys de 5000
Ens local | Signatures necessàries |
|---|---|
Fins a 5000 habitants | 20 % (de les persones cridades a participar) |
Entre 5001 i 100.000 habitants | 1000 firmes + un 10% dels que excedeixen els 5.000 |
...
Més de 100.000 habitants | 10.500 firmes + 5% dels que excedeixen els 100.000 |
...
Aprovació:
...
La secretaria verifica que l’objecte de la consulta és admissible conforme als articles 31 i 32 de la Llei.
➡️ Creació de la Comissió Promotora (3 veïns que compleixin els requisits)
La Comissió presenta la sol·licitud o proposta de consulta a l’alcaldia amb:
el text de la consulta
la relació de membres de la Comissió promotora
la memòria explicativa sobre les raons de la consulta
➡️ El Secretari/a Municipal valida i assessora la proposta i es fa la inscripció al registre de Consultes de Catalunya
➡️ La Comissió promotora presenta els fulls de firmes amb el text de la consulta, espai per les dades i espai per les firmes i el Secretari/a Municipal ha de numerar-los i tornar-los en un termini de 8 dies.
➡️ S’inicia la recollida de firmes que s’ha de fer en un termini de 3 mesos (ampliable amb 1 més)
➡️ L’ajuntament ha de validar les firmes, i fer un certificat sobre aquesta validesa
➡️ L’alcalde porta la consulta al ple per debatre i votar-la.
Aprovació:
L’alcalde porta la consulta al ple per debatre i votar-la. La proposta de consulta popular s'ha d’aprovar per majoria absoluta del ple de l’ajuntament (art. 37).
Autorització:
Un cop la iniciativa institucional ha estat aprovada pel ple, l’alcaldia tramet còpia de l’expedient al Govern de la Generalitat, el qual en 30 dies l'ha de remetre al Govern de l’Estat, i ha d'informar-ne de la conveniència en vista de l’objecte de la consulta i l’interès general de Catalunya (art. 35).
Una vegada
...
s'obté l’autorització del Govern de l’Estat per celebrar una consulta popular municipal
...
,
...
la
...
La convocatòria de la consulta correspon a l’alcaldia en el termini de 30 dies des que el Govern de l’Estat hagi autoritzat la consulta, al BOP, al web municipal i al del Govern (art. 43). Recordem que els
Els articles 43 i 45 van ser declarats inconstitucionals en els apartats referits al referèndum autonòmic, però no al municipal, que roman vigent.
El decret de convocatòria ha de contenir:
a) les preguntes que se sotmeten a votació del cos electoral;
b) el dia de la votació;
c) l'administració electoral que té encomanades les funcions de control i seguiment del procés;
d) el dia d'inici i la durada de la campanya informativa, i
e) els mitjans materials i personals necessaris per celebrar la consulta i els responsables de subministrar-los (art. 45).
S’haurà de fer la votació entre 1 i 4 mesos després del decret
Administració electoral. Les juntes electorals s'han de constituir en 15 dies a comptar des de la publicació de la convocatòria, seguint el règim jurídic establert als articles 8-22 de la Llei orgànica de règim electoral general (LOREG), i d’acord amb el que estableixen els articles 12 i 13 de la Llei orgànica 2/1980 reguladora de les diferents modalitats de referèndum. Les funcions de les juntes, a més de les que disposa la LOREG, són les esmentades en l’article 46.2.i han aprovar les paperetes de vot.
Campanya informativa. Té com a finalitat facilitar als promotors de la consulta i als partits polítics (observem que no es limita als grups polítics municipals) que expliquin la seva posició respecte al tema objecte de consulta. Aquesta campanya dura entre 10 i 20 dies i compleix la funció de la campanya electoral en unes eleccions parlamentàries o locals.
L’ajuntament afectat ha de reservar espais gratuïts per col·locar informació sobre el referèndum, i perquè s’hi puguin fer actes de campanya, espais que es comuniquen a la junta electoral perquè els atribueixi a les entitats interessades, si s’escau.
Votació. L’ajuntament s’ha de fer càrrec de la confecció de les paperetes de votació, prèvia autorització de la Junta Electoral. La votació pot ser amb paperetes i amb vot electrònica.
La LCPVR va introduir el títol V, relatiu a la utilització de mitjans electrònics, que admet una votació electrònica compatible amb la votació per papereta, títol que ha quedat pendent de desenvolupament tecnològic mitjançant una plataforma comuna, a càrrec de la Generalitat, que no ha estat implementada.
L’escrutini definitiu correspon a la Junta Electoral, d’acord amb el que disposa la legislació electoral. L’acta de l’escrutini ha de recollir:
Nombre d’electors
nombre de votants
vots blancs, nuls i els de cada opció
Contra les resolucions de la Junta es pot interposar recurs contenciós electoral. Contra els actes dictats per l'ajuntament mateix, com a autoritat convocant i organitzadora del procés, és procedent el recurs contenciós administratiu ordinari.
El president/s de Mesa han de trametre l’acta a la Junta Electoral i donar els resultats de la consulta
Pronunciament. L’alcalde s’ha de pronunciar i fixar el seu posicionament sobre el resultat de la consulta en un termini de 6 mesos.
Una observació final. La Llei 10/2014 (LCPnR) disposa un òrgan específic de control de les consultes populars no referendàries, designat pel Parlament de Catalunya (art. 14 i 15). És competent, per exemple, en els recursos contra els acords d’inadmissió de consultes per via ciutadana. Les resolucions tenen caràcter administratiu i esgoten la via administrativa. Davant del silenci de la Llei 10/2014, és aplicable el règim jurídic dels recursos administratius establert en el títol V, capítol II, de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú
Normativa
Constitució Espanyola,
art 9.2 que estableix que correspon als poders públics facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social ,
art. 92 que regula la convocatòria de referèndums consultius sobre decisions polítiques de gran transcendència.
l’art 149 on es regula que l’Estat té competència exclusiva per a l’autorització de la convocatòria de consultes popular per via de referèndum.
Estatut d’Autonomia de Catalunya,
art. 29.6 que estableix que els ciutadans tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments en la forma i amb les condicions que estableixin les lleis,
art. 122 que recull la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars d'àmbit local, i la competència exclusiva per a promoure consultes populars en l'àmbit de la seva competència i altres formes de participació
L'art. 71 de la LBRL estableix que els alcaldes, amb l'aprovació per majoria absoluta del ple municipal i amb autorització del Govern de la Nació, poden sotmetre a consulta popular assumptes de competència municipal i d'interès local, excepte els relatius a la hisenda local. Aquesta consulta ha de ser conforme amb la legislació estatal i autonòmica pertinent.
Llei 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum (LCPVR), la part no anul·lada per la STC 51/2017.
Font: Procediment extret de l’article de l’EAPC de Manel Montfort Pastor: Món local: Les consultes populars referendàries municipals. Règim jurídic bàsic (part I) (gencat.cat)