...
A Catalunya, l'acció pública en matèria urbanística està regulada per l'article 15 12 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost), que estableix els drets de la ciutadania per supervisar i exigir el compliment de la normativa urbanística. Tanmateix, cal diferenciar entre consulta pública i obtenció de còpies, ja que aquesta última està subjecta a límits addicionals.
...
La consulta dels plànols urbanístics és generalment lliure, sense necessitat de justificar un interès legítim.
Els plànols poden contenir dades sobre l’organització interna dels immobles. En casos excepcionals, aquesta informació pot afectar la intimitat de les persones, sobretot si els plànols revelen detalls singulars o pautes de vida privades.
Anonimització de les dades: per tal de donar accés a la consulta de la informació, s’ha de tenir en compte el principi de minimització de les dades. Per això no s’han de facilitar dades identificatives innecessàries, com ara el DNI, nom i cognoms, dades de contacte, etc, dels professionals (com l’arquitecte) que han intervingut en el procediment i constin en l’expedient).
...
Requereix consentiment exprés del titular de drets de la propietat intel·lectual (l’arquitecte).
Els plànols inclosos en els expedients de llicències d’obres estan protegits per la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), que reconeix als arquitectes el dret exclusiu d’autor sobre les seves obres. Això implica que qualsevol reproducció, distribució o comunicació pública dels plànols requereix el consentiment exprés del titular dels drets..
...
El problema fonamental està en les reproduccions (còpies) del projecte i és que d'acord al Codi Civil (articles 428 i 429) s'estableix que la propietat intel·lectual és una propietat especial (regulada en el marc d'una llei específica - Llei de propietat intel·lectual / LPI) i es considera que una còpia (qualsevol) és un acte d'explotació. És a dir, la consulta dels plànols és lliure però l'obtenció d'una còpia dels mateixos es considera explotació dels drets de propietat intel·lectual. En conseqüència, per poder explotar una obra subjecta a propietat intel·lectual (obtenint-ne per exemple una còpia sol·licitada a través de dret d’accés) cal disposar de drets legítims (els de l'autor) o bé l'autorització del titular.
...
Si no existeixen indicis de possibles límits vinculat a la intimitat i es disposa de l’autorització dels drets de propietat intel·lectual del titular no és necessari que s’anonimitzi el nom de l'arquitecte en tant que aquest és el titular dels drets de propietat intel·lectual dels plànols dels que dona còpia i per tant, qui obté aquesta còpia ha de conèixer aquest titular i l'existència d’aquests drets a efectes de saber, per exemple, que no els pot reproduir, difondre, entre d’altres.
Recomanacions pràctiques
Per a gestionar correctament les sol·licituds d'accés a informació pública que incloguin accés a plànols en expedients de llicència d’obres, els ajuntaments poden:
Establir protocols clars que distingeixin entre la consulta pública dels plànols -tenint en compte el principi de minimització de les dades- i l'obtenció de còpies dels plànols.
Sol·licitar assessorament tècnic al servei de Govern Obert de la Diputació de Girona per a la ponderació dels drets en conflicte, en especial en situacions amb un alt interès públic.