Page Comparison

Les consultes populars poden ser referendàries i no referendàries. Els tipus de consultes regulades per la llei són:

• Els Referèndums. Són per a consultes d’especial rellevància i que requereixen del rigor d’un procés electoral. La convocatòria de referèndums és una competència exclusiva del govern espanyol i ha de ser convocada pel rei. La Llei Orgànica 2/1980 és la que regula el marc legal i el procediment dels referèndums.

• Les consultes referendàries Són les consultes que tenen les garanties pròpies del procediment electoral i segueixen la normativa reguladora pròpia (Llei 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum). Han de tenir autorització de l’Estat per realitzar-se.

• Les consultes populars no referendàries s’adrecen a un col·lectiu de persones determinat perquè manifestin la seva opinió sobre un determinada actuació, decisió o política pública, sobre temes de competència municipal, mitjançant votació. Es regula a través de la Llei de Consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana (Llei 10/2014, de 26 de setembre). Aquestes consultes poden ser a iniciativa del Ple ,o per iniciativa ciutadana, i s’ha de convocar mitjançant un decret de convocatòria que ha de determinar la pregunta o preguntes, el col·lectiu o col·lectius que poden participar i les modalitats de votació, el període de debat públic i de celebració de la consulta. L’Ajuntament ha de pronunciar-se també sobre la incidència del resultat de la consulta ja que no tenen caràcter vinculant.

Documents d’interès:

• Guia pràctica per impulsar consultes ciutadanes al món local que és el resultat d'un treball col·laboratiu desenvolupat dins el Grup de Governança del Campus Cohesió i Compromís Social de la Universitat de Girona coordinada per la Subdirecció General de Participació Ciutadana i editada pel Departament d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya el novembre de 2021.

• Infografia sobre les consultes populars referendàries i les no referendàries de la Diputació de Barcelona

Normativa:

• Constitució Espanyola,

  • art 9.2 que estableix que correspon als poders públics facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social

  • art. 92 que regula la convocatòria de referèndums consultius sobre decisions polítiques de gran transcendència.

  • l’art 149 on es regula que l’Estat té competència exclusiva per a l’autorització de la convocatòria de consultes popular per via de referèndum.

• Estatut d’Autonomia de Catalunya,

  • art. 29.6 que estableix que els ciutadans tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments en la forma i amb les condicions que estableixin les lleis,

  • art. 122 que recull la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars d'àmbit local, i la competència exclusiva per a promoure consultes populars en l'àmbit de la seva competència i altres formes de participació

• L'art. 71 de la LBRL, estableix que els alcaldes, amb l'aprovació per majoria absoluta del ple municipal i amb autorització del Govern de la Nació, poden sotmetre a consulta popular assumptes de competència municipal i d'interès local, excepte els relatius a la hisenda local. Aquesta consulta ha de ser conforme amb la legislació estatal i autonòmica pertinent.

• La Llei Orgànica 2/1980, del 18 de gener, sobre regulació de les diferents modalitats de referèndum

• La Llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum (en la part no anul·lada per la STC 51/2017).

• La Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana