...
La Sentència del Tribunal Suprem (TS) de 4 de maig de 2023 ha aportat clarificacions importants sobre l'aplicació d’aquest límit. Aquesta sentència ha establert que el límit previst a l'article 23 de la LTC només s'aplica a persones físiques, excloent les persones jurídiques. El TS ha argumentat que la normativa de protecció de dades no atorga a les persones jurídiques el dret a la protecció de dades personals, i per tant no es pot restringir l'accés a informació sancionadora sobre aquestes entitats sota aquest criteri.
Aquesta interpretació corrigeix l'error comès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència anterior, que havia aplicat incorrectament aquest límit a una fundació privada, considerant-la sota el mateix règim que una persona física.
Implicacions per als ajuntaments
Els ajuntaments han de tenir en compte els següents aspectes en la gestió de les sol·licituds d’accés a informació pública:
Dades sobre infraccions de persones físiques:
La informació sobre infraccions administratives de persones físiques només es pot divulgar si inclou una amonestació pública o si s'ha obtingut el consentiment exprés de la persona afectada.
Aquestes dades són considerades especialment protegides segons la normativa de transparència i de protecció de dades.
Dades sobre infraccions de persones jurídiques:
No s'aplica el límit de l'article 23 de la LTC.
L'accés a informació sobre infraccions administratives de persones jurídiques és admissible, sempre que no hi hagi altres límits específics, com els previstos a l'article 21.1.f de la LTC, que protegeixen els drets legítims privats com els interessos comercials.
Regidors i càrrecs electes:
Els regidors poden accedir a informació sobre infraccions administratives de persones físiques en exercici de les seves funcions. En aquest cas, no s’apliquen els límits generals de la LTC, sinó les disposicions específiques de l’article 164.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.
Obligacions d’informació pública:
Les administracions locals han de valorar el dret d'accés en funció de l’interès públic en la informació sol·licitada. L’interès públic pot prevaldre sobre altres consideracions, especialment quan es tracta de la transparència en la gestió dels recursos públics o en la vigilància d’activitats que afecten el benestar col·lectiu.
...